Ja no som els mateixos.

Els nostres grans acaben aquest any. Mantenim el contacte però la intensitat no és la mateixa, perquè ens hem fet grans. Ells i nosaltres.

maternitat_klimt

En aquests últims anys ens han passat moltes coses, una de les que ens han afectat més ha estat el canvi d’ubicació de l’escola. Ja no anem a Can Marchal, ja no ens veiem tant com abans.

Ens trobem a faltar, oi tant! però sempre cau algun sopar que ens fa recordar la pinya que érem i els tips de riure que ens hem arribat a fer.

I aquest bloc s’havia quedat en standby, no sé ben bé perquè… potser perquè l’empenta amb la que el vam començar jo ja no la tinc. I avui m’he trobat dins del wordpress i he actualitzat les dades i aquí em teniu escrivint aquestes ratlles totalment improvisades.

Emocionada pel que vam tenir i encara tenim, encara que sigui dins dels nostres cors.

Contenta de saber que no només puc compartir amb vosaltres les bones estones, sino també les dolentes.

Una abraçada i fins sempre.