Ja no som els mateixos.

Els nostres grans acaben aquest any. Mantenim el contacte però la intensitat no és la mateixa, perquè ens hem fet grans. Ells i nosaltres.

maternitat_klimt

En aquests últims anys ens han passat moltes coses, una de les que ens han afectat més ha estat el canvi d’ubicació de l’escola. Ja no anem a Can Marchal, ja no ens veiem tant com abans.

Ens trobem a faltar, oi tant! però sempre cau algun sopar que ens fa recordar la pinya que érem i els tips de riure que ens hem arribat a fer.

I aquest bloc s’havia quedat en standby, no sé ben bé perquè… potser perquè l’empenta amb la que el vam començar jo ja no la tinc. I avui m’he trobat dins del wordpress i he actualitzat les dades i aquí em teniu escrivint aquestes ratlles totalment improvisades.

Emocionada pel que vam tenir i encara tenim, encara que sigui dins dels nostres cors.

Contenta de saber que no només puc compartir amb vosaltres les bones estones, sino també les dolentes.

Una abraçada i fins sempre.

Anuncis

en breu fotos…

vam començar d’una forma extranya… però que bé que ens ho hem passat oi??

petons!

castanyes, bolets, tortells, butifarres, llar de foc, passejades pel Corredor, polluelos, teatre, ratafia, l’hora dels adéus, macarrons xof xof, taula de mares i taula de pares, allioli, tombola, sessió de perruqueria i maquillatge, samfaina!!!…

Pont de la Fira. Havíem de quedar, of course.
Al Solsonès, al peu del pantà de la Llosa del Cavall, Cases Altes de Posada ens esperava, en dos torns… L’entorn incomparable, la companyia insuperable…, petits i grans ens ho hem passat pipa!!!!
Fins la propera!!!

Us recordem que ara ja no quedem els dimarts, perquè algunes corredores van a cantar lalarito lalarito els dimarts… o sigui que ho hem canviat als dimecres, amb el mateix programa: quedem a les 21:00 a l’escola i cap al passeig marítim falta gent, recollint al c. churruca a la marta i la sònia (si no s’escaquegen, clar)

proper objectiu: quart de mitja marató de granollers!!! oh yeah!!!

aquest any, els Sabater Zanen, ens van donar l’oportunitat de gaudir la millor casa de colònies que hem trobat fins ara: Can Ferrerons, al Corredor!!! una masia de difícil accés però amb totes les comoditats i mooolt d’espai, una passada!!! 

i el millor de tot es que si volem llogar-la una altra vegada, ja ho podrem fer directament…. oh pondió!! quina meravella de casa…

un grup va pujar divendres i hi va passar el cap de setmana i un altre grup va pujar diumenge a dinar…

quin tip de riure!!! va ser divertit, tant pels pares com pels nens… vam dinar en taules separades d’homes i dones i van sorgir propostes de viatges, larala laralaaaaaaaaaaaaa

Paral·lelament a aquest blog, més rainbow, més familiar, més de sortides i d’activitats amb els nens… hem començat una nova aventura amb les http://lloques.blogspot.com !! La idea ha estat de la Carme i una que és un cul inquiet no ha dubtat a a dornar-li tot el suport tant tècnic com moral… Passeu a fer-hi una volta, per veure els pensaments de les mares lloques, estarrufades que coven i crien els polls (i mai millor dit, jejejjeej) amb una actitud protectora cap als demés…

En tenim gairebé quaranta, intentem conciliar la vida familiar amb la laboral, de vegades creiem que som les pitjors mares del món… i donem qualsevol cosa per sortir un vespre a xerrar una estoneta… som lloques… i què??

Gràcies Carme, per començar… ho necessitavem!!!

El passat dimarts 1 de setembre, les mares corredores van tornar a emprendre els entrenaments, sembla que aquest any hi haurà noves incorporacions… o almenys ho intentarem 🙂

Cada dimarts a les 21:00h sortida de l’escola… qualsevol excusa és bona per HUIRRRRRRRRRRRRRRRRRR!!!!!!!!!!

és ben veritat que anar a veure en Robafaves amb els nens és una passada, ells flipen amb els gegants (i nosaltres també, perquè negar-ho), els focs majestuosos, les havaneres, la crida, els concerts a can marchal, els balls al parc, el concert d’en Miguel Bosé (snif snif)… per els que li agraden, les figures de foc, momerotes-dracs-diablesses… La passada és emocionant, l’anem a tancar em posa la pell de gallina, pensant que passi-ho bé fins l’any que ve…

però ja fa uns anys, que el que m’agrada més de les Santes… és la nit del 25, el desvetllament bellugós, quan ens trobem les mares loques i fem els quinzes… aquest ha estat el tercer any, que bé que ens ho hem passat noies… la nit boja és fantàstica!!!! i la companyia genial!!!!

quan comença a sonar el bequetero, una vegada en Robafaves ha sortit de l’ajuntament a dos quarts de dotze en punt, unes ganes boges de saltar i de comptar fins a quinze, t’envaeixen i cremes tota l’adrenalina acumulada…brbrbrbrbrr

oeoeoeoooooo oeoeooooooooo oeoeoooooooo oeoeeeeeeeeeeee

remantant amb botellón al c. amàlia amb restes de colònies (no de colònia, que anavem esverades pero no borrashas!!!) i després saludant el correfoc des de lluny, al costat dels bombers, per si haviem de córrer

Gràcies noies, una de les millors nits de l’any!!!

I com que comencem a tenir els nens grans… potser l’any que ve som més, oi??? ja en parlarem, de si els deixem venir o bloquegem l’acte… coneixent-nos… serem més 🙂

la família Sabater va cedir gentilment un espai del seu carrer, per fer una divertida revetlla de Sant Joan: delicatessen rainbow, jocs per als nens i nenes, petards… que bé us ho vau passar… eh pajarracus!!!! 🙂 nosaltres també vam estar bé, però no us enganyaré… ens hagués agradat molt poder venir… intentarem no faltar l’any que ve…